ISABEL COIXET

Semblem dos fantasmes, pero som la Isabel Coixet i jo.
Han fet una xerrada molt interessant al Cervantes de cinema. La veritat es que m'ho he passat molt be i m'he ben distret. Trobar-me amb els de casa es una vena de motivacio. Quin gust!

A TREBALLAR QUE VE EN FRANCISQUET!

OLE OLE YUPI YUPI
Molt lluny d'aqui a l'altra banda del mon es on, viu molt content en Francisquet!

Avui he treballat molt! Tot i treballar molt encara em queda molta feina per fer, pero espavilo triquinyaka (que mes o menys vol dir ben de pressa+trakaliki+croquetes de la tia de fortia)
I quan en Francesc arribi, nyaka! me'l menjare!jijijiji

ah!

Dema hauria d'acabar la part de l'espai i dijous comensar la del cos i acabar-ho divendres... es forsa just... a veure fins on puc arribar!

La mama, que esta entusiasmada amb els electrolux al final tambe ve al Japo! Veus que be!
Doncs avui m'he fixat amb l'aspiradora dels Ito i es electrolux! Si es que tot queda a casa:) fantastic! El que hi ha al costat es una caixa de mandarines. Molt bones, per cert.

ちなみに(chinamini) que vol dir ゛per cert゛ i que sona molt be si ho vas repetint: chinamini minichina naminichi nichinami... i que a mes, es una combinacio de la Xina i jo...
Doncs, com deia, ちなみに、avui que feia un dia tan inusualment esplendid va i un individu es tira a la yamanote. No ho entenc! Avui feia un sol radiant!
(el senyor que s'acaba d'asseure al meu costat, o qui sap si el de davant meu, va perfumat. un plaer).El cas es que la yamanote es una loop line que passa just pels punts neuralgics de la ciutat i si algu s'hi tira, com avui, la ciutat es colapsa, que es el que ha passat.
home!

No acabo mai...

Cap a casa. Avui no he treballat tan be com ahir... a veure dema!

Quines ganes que tinc d'acabar...

(>_<)

TARDOR I NENS GRASSETS

M'encanta la tardor! Ara la universitat esta preciosa, amb totes les fulles grogues i vermelles i el terra encatifat. Es molt bonic!

Avui he treballat forsa. Estic contenta. La veritat es que haig d'espavilar perque em queda ben poc temps i molta feina per fer. A veure com me'n surto!

Ja es forsa tard i tinc una gana que em moro!
A veure que han fet avui per sopar. Espero que no hi hagi oden o alguna cosa d'aquestes cagosetes que no m'agraden gota!
M'agradaria menjar karage que es com una mena de pollastre arrebossat. O peixet al grill, pero avui no n'hi haura, perque no fan mai peix quan venen els nens.
Aixo de menjar arros i sopa miso cada dia em te avorrida:(

Avui al shogakko els he ensenyat a dir que han menjat per esmorzar els nens i un parell (ves a saber si mes) per manca de temps han esmorzat al mcdonalds. un ha menjat patates i hamburguesa i l'altre un menu de magdalenes.
Hi ha uns quants nens a les meves classes que estan grassos. Els pares no els deuen fer menjar be. I es curios, i potser es coincidencia, pero trobo que molts dels nens i nenes grassos tenen una actitud passota, son poc educats i no estan gaire per la feina. No se si hi ha algun estudi estadistic que digui que es directament proporcional...

Vacació!

Ja fa uns die que vaig acabar la vaqueta! Ha quedat molt mona, però la pròxima vegada ho faré amb un tambó d'aquells petits...

Musashi itsukaichi

Ja deu fer gairebé un mes, que la Marina, una companya de la universitat que ja es va graduar del màster, i jo, vam anar a Musashi itsukaichi. Una muntanyeta no pas molt lluny de Tokyo. Vam caminar tot el dia, vam fer un bon dinar, i a la nit vam anar a un onsen, i cap a Tokyo altra vegada.

Va ser un dia fantàstic, feia bon temps i un sol espatarrant, vam menjar molt bé, ens vam relaxar, en fi... poc més es pot demanar. Llàstima que el dia següent, només d'aixecar-me, un refredat em va fastiguejar durant una setmana...

La Marina, tota guapa ella.

Un salt d'aigua

Tallafoc??

paissatge

CANSAMENT. AGAIN!

Minerva cara de lluç en estat de tortuga trankimazinada.

Avui és un d'aquells dies nefastos....

Estic cansada. Molt cansada. I mira que ahir vaig descansar.. bé, al matí vaig haver de fer una classe de català un parell d'hores i després vaig anar a entrevistar un parell de nois també un parell d'hores, però llavors vaig estar amb els nens... vaig ensenyar a fer punt de creu a la Kanon... vaig parlar amb en Cesqui, i poca cosa més. Vaig anar a dormir una mica massa tard però vaja, he dormit 8 hores i 45 minuts...

Avui m'he aixecat i m'ha semblat que estava bé, com sempre. Mails, dutxa, esmorzar, preparo la bossa i surto de casa. Vaig al a perruqueria. Des de l'estiu que no hi anava, i tenia les puntes molt seques. M'han tallat els cabells uns cinc centímetres. M'han cobrat força i no m'hi acabo de veure del tot bé... també hi deu fer que avui faig mala cara, però en fi, no em puc pas queixar, m'ha tallat els cinc centímetres i el serrell, tal com li he dit. Em pensava que m'arreglaria més tot el tall en general, perquè me'l van escalar a l'estiu però ja ha perdut la forma, però no ho ha fet. En fi, no passa res. Ja estic contenta. M'ha rentat el cap molt bé, amb un massatget i tot, i després m'ha fet una mica de massatge un altre cop al cap i una mica a l'esquena. Quina delícia que són les perruqueries japoneses...

Carregada com una mona (sense plàtan), per variar, surto de la perruqueria vaig a dinar al UT Cafe del meu edifici on només hi ha dues opcions, SEMPRE: carn o espaguetis. He dubtat força, perquè avui els espaguetis eren amb tomata, tonyina i albergínia, i a mi m'agraden molt així. Però de carn hi havia pollastret al vi i una mena de patates amb formatge molt bones... i com que aquest vespre vaig a un restaurant italià, doncs he pensat que potser em tocaria menjar pasta aquest vespre, i he fet carn.

I m 'he posat a la biblioteca. I no sé què m'ha passat... Una son. I un cansament. I una son, i més cansament. He intentat dormir una mica, primer sense èxit. Torno al pc, res. Torno a provar de dormir, i he dormit una miqueta. Intento treballar, fatal... com una tortuga que es pren trankimazin. Quina ràbia que em fa, venir tan carregada i tenir quatre hores senceretes per treballar i estar en estat vegetatiu....

No he fet pràcticament res, la son i el cansament no marxen i he pensat, vés al commons i actualitzes el blog des de l'ordinador que fa molt de temps que no ho fas.

D'aquí a una hora vaig al sopar d'aniversari de l'Enrique al restaurant italià que us deia, a veure si m'animo una mica... però vaja, quan no torni a la fase productiva.... malament!

NENES

Soc al tren i tinc tres persipetes a davant. Deuen tenir cinc anys. Totes amb l'uniforme, el barretet i un parell de trenes cadascuna. Ocupen poc mes de dos seients. Van amb l'alarma d'emergencia enganxada a les nances de la bossa i amb el bitllet de tren penjant d'una cadeneta perque no es perdi. N'hi ha una que deu estar refredada i porta masquereta:)