En Francesc ha viscut una setmana innoblidable a l'escola de Vilafranca del Penedès. El que havia de ser una substitució de dos mesos s'ha convertit en una substitució d'una minsa setmana, però els records se'ls emporta ben guardats a la butxaca.
Aquí en teniu un parell.
1. Els inseparables. 3r de primària.
Un nen amb cara de tros de pa: "el nen".
El dolentot: Lluís
El professor: Francesc
El nen: Francesc, jo sóc el més bon nen de la classe.
Francesc: ah sí?
El nen: Sí. I en Lluís, aquest nen que seu a darrere meu, és el més dolent. Però som molt amics! Lluís, li puc explicar??
Lluís: Sí, explica...
El nen: veus aquelles tres nenes d'allà? En Lluís se les vol lligar!
Francesc: ....
2. En Pol. 1r de primària
Pol: Francesc, puc anar al labavo?
(Com que són petitons, la Ruth, la seva professora habitual, els deixa anar al labavo).
Francesc: Sí, vés, vés...
En Pol, al cap d'una estoneta torna a entrar a classe i es dirigeix a en Francesc.
Pol: És que al final tenia caca, per això he trigat una miqueta més.
Francesc: Ah, molt bé.
13 febrer 2011
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Vaja que en Francesç va quedar ben distret amb aquest nens, però aquesta edat solent tenir aquestes surtides. mama
Que monos!!!!!
tia
Publica un comentari